@rideox4 Gènero: #shoegaze #rockalternatiu #cançódeldia
Us alertavem fa uns dies per aquí que la banda de shoegaze Ride anunciaba setè llarga durada. Ens van avançar Peace Sign i la cosa pintava molt bé. El disc “Interplay” sortirà el 29 de març i és una delicia comprovar com el temps no passa per a ells.
Entre totes les pistes que ens han avançat destaquem Last Frontier, una cançó alertada per @Man_o_lito que va ser el segon avançament i ens encanta. Una cançó per escoltar, però també per ballar. Puja l’ànima. Ens encanta la cançó i em meravella la sintonia musical que tinc amb el meu amic. Quan alça el dit, sempre encerta.
Orfebres en construir des de sons eteris i creixents, amb capes de so caleidoscòpics amb llapis que dibuixa cançons d’indie clàssic. Connecten amb els seus inicis com a pioners del shoegaze dels anys 90 i inspirant-se en sons pop dels 80 com Tears For Fears, Talk Talk i U2.
Segons diu el guitarrista i vocalista Andy Bell, s’inspira en el so de Joy Division. “Va ser el nostre productor Richie Kennedy qui va veure el potencial de la cançó, i la vam atacar de nou amb sentiment de venjança. Es necessitava una revisió completa de la pista d’acompanyament i l’arranjament, i la vam portar de tornada al bàsic, més cap a un estil que recorda a Joy Division”.
“Interplay” representa la culminació d’un recorregut. És el tercer àlbum des de la seva reunió el 2015, inclourà elements característics com atacs frenètics de guitarra i ritmes hipnòtics, ara integrats en un marc més expansiu. L’àlbum reflectirà un període d’adversitat, incloent la gravació durant la pandèmia i altres dificultats. Tot i això, és tracta d’un projecte que irradiarà resiliència, amb lletres que aborden temes com l’escapisme, la insatisfacció de la vida moderna i la llibertat. La creació de les cançons va sorgir de sessions improvisades a l’estudi d’en Mark Gardener, i després es va refinar amb l’aportació de cadascun dels membres de la banda.
El títol, Interplay, fa referència a la interacció entre els membres de la banda. La producció del disc es va gestar a Vada Studios, amb Richie Kennedy com a figura clau. L’àlbum flueix de manera cohesiva, combinant moments urgents i melangiosos. És un testament a la perseverança de la banda després de nou anys de reunificació.
