Gènere: #electronica #cançódeldia
Amb Birth of a Smirk, Decius torna a sorprendre’ns amb una peça que capta l’atenció des del primer compàs. De seguida, la cançó et submergeix en un groove fosc ique és difícil d’ignorar. Aquesta vegada, el col·lectiu de Londres opta per una atmosfera minimalista amb accent house, que sembla més adient per a un club underground que no pas per a grans escenaris.
El tema destaca per una línia de baix penetrant, envoltada de sintetitzadors nítids i perennes. És evident que el grup segueix apostant per un so que evoca l’era de l’acid house. Tot i així, hi ha un punt de sofisticació que demostra la seva maduresa artística. Això es nota especialment en la manera com van introduint petites variacions que mantenen l’escolta sempre captivadora.
A mesura que Birth of a Smirk avança, és fàcil deixar-se arrossegar per la seva energia imparable. La repetició hipnòtica et porta gairebé a un estat de trànsit, recordant-nos aquells moments de dansa ininterrompuda que es viuen a les millors raves de trance. Però, tot i la seva intensitat, la cançó no cau en l’excés; sap exactament quan frenar i quan tornar a empènyer.
El resultat és un tema que, tot i ser directe, té una subtilesa que convida a ser explorada en múltiples escoltes. Decius demostra, una vegada més, que el seu so pot ser tant introspectiu com eufòric. Aquesta dualitat és la que els fa únics i explica per què continuen captivant oients dins l’escena electrònica més underground.
