Gènere: #punk #electronica #cançódeldia
Car Burglar uneix dues forces aparentment contradictòries: el punk minimalista dels Sleaford Mods i l’electrònica ballable de Hot Chip. El resultat és sorprenent i captivador.
La cançó forma part d’un llançament especial: un single de set polzades que també inclou Nom Nom Nom. Les dues cançons es van gravar als mítics Abbey Road Studios. Aquesta edició limitada de vinil neon groc, publicada amb Friendly Records, destinarà tots els beneficis a l’organització benèfica War Child. Només se n’han fet 900 còpies.
La peça arrenca amb un ritme sintètic que es mou entre la tensió i la diversió. Això prepara el terreny per a la veu crua de Jason Williamson. El seu estil vocal, mig parlat mig cridat, es combina amb els cors melòdics característics de Hot Chip, creant un contrast magnètic.
Les lletres, plenes d’ironia i comentari social, critiquen l’apatia contemporània. Williamson sembla burlar-se de tot i tothom mentre Hot Chip aporta una dosi de sarcasme musicalment dolç.
A mesura que la cançó avança, el groove electrònic es torna més insistent. Això manté l’atenció fins al final, tot i la seva aparent simplicitat. Els sintetitzadors de Hot Chip brillen especialment al pont, injectant-hi una energia inesperada.
L’art de la caràtula, obra de David Shrigley, complementa a la perfecció l’esperit descarat de la cançó. Aquesta col·laboració, improbable però efectiva, és un gran exemple de com la música pot trencar barreres.
Car Burglar és més que una cançó; és una iniciativa solidària amb una banda sonora diferent. Perfecta per a amants de la música sense complexos.
