Gènere:: #folk #rockalternatiu #cançódeldia

Drew Friel desplega el seu talent en Sober / Telescope Eyes, un doble cara que combina electrònica i folk amb un aire introspectiu. Amb sintetitzadors vacil·lants, cors eteris i una percussió crua, les dues cançons es mouen entre la melancolia i la resignació, tot sota una veu que recorda un David Berman de Manchester.

Sober manté una tensió latent mentre reflexiona sobre els cicles de la vida i la sensació de tornar sempre al mateix lloc, però amb més experiència. “Si tothom ja ha intentat marxar, potser és hora de provar de quedar-se”, diu Friel amb una barreja de fatiga i esperança.

Telescope Eyes afegeix una nova dimensió al conjunt, amb un to més oníric i contemplatiu. La producció, enregistrada a Whitewood Studios de Liverpool, encaixa perfectament amb influències com Alex G, Bill Callahan o Grandaddy.

Aquest doble cara confirma Drew Friel com una veu a seguir, capaç de crear atmosferes que ressonen molt més enllà de la primera escolta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Previous post Jack Erin Brown: Explorant nous horitzons amb Door 154 (2025)
GUM - Ambrose Kenny-Smith - Telescope Next post GUM i Ambrose Kenny-Smith: Quan la psicodèlia i el groove s’alignen (2025)