@stereolabgroop Gènere: #avantguarda #pop #psicodelia #cançódedia
Stereolab torna amb Aerial Troubles, avançament del seu nou àlbum “Instant Holograms On Metal Film”. Aquesta peça continua el seu viatge sonor entre el pop d’avantguarda, la psicodèlia suau i el minimalisme electrònic. Sense sorpreses, però amb encant.
Com sempre, el grup juga amb les textures. Aquí, però, el fa amb una lleugeresa que recorda els seus treballs de finals dels noranta. El groove és amable. Els sintetitzadors arrosseguen l’oient cap a una atmosfera onírica, gairebé suspesa. La veu flueix, com si fos un instrument més.
Aerial Troubles no esclata. Més aviat, s’arrossega elegantment. És una d’aquelles cançons que no criden, però que es filtren per les escletxes de la ment. I és justament això el que la fa hipnòtica. És de distàncies curtes, del llavi que frega l’orella.
“Instant Holograms On Metal Film” es presenta com una col·lecció de temes instrumentals i esbossos recuperats, gravats entre 1992 i 2003. És a dir, una mena d’àlbum-fantasma. Un mirall retroactiu de les seves èpoques més creatives. I aquest Aerial Trobles n’és la porta d’entrada ideal.
Per tant, no cal buscar-hi revolució. Hi ha, però, una fidelitat absoluta a la identitat del grup. El temps no ha trencat el fil: Stereolab continua sent una veu que murmura des d’un altre pla, entre la memòria i la ciència-ficció suau.
