@memspop Gènere: #rockalternatiu #lo-fi #cançódeldia
Gravat en un petit local d’assaig, entre nits llargues i guitarres plenes de pols, “Late” és el disc més sincer de The Memories. No busca perfecció. Busca veritat.
Han passat anys des de “Pickles & Pies” (2020), però aquí tornen més sòlids, més vulnerables. Ja no són només bromes lo-fi i diaris de dormitori. Ara hi ha pes, hi ha silenci, hi ha història.
El disc respira vida real: nits calentes, fredes, solitàries o compartides. Enregistrat en una “lockout” de 24 hores, entre amics, cendres i records. Alguns d’aquests amics ja no hi són. Altres encara aguanten. Però les memòries queden.
“Late” està format per 20 talls menuts, de poc més de dos minuts. Són breus, però tenen temps de sobres per tocar-nos la fibra. Són com postals emocionals: directes, honestes, sense embuts.
La producció és deixada, però ben calculada. Sona domèstica, però no improvisada. Cada error sembla volgut. Cada so respira autenticitat.
Entre totes, destaca Been a Long Time. Petita, trencada, carregada de melancolia. Una guitarra senzilla. Una veu rugosa. I aquella frase que queda penjada a l’aire: “Been a long time since I saw you last…” No cal res més. Només silenci després.
I després hi ha Like Cigarette. Es repeteix. I es repeteix. Podria estirar-se fins a l’infinit sense cansar. És hipnòtica. Quasi màgica. Sembla mentida que una cançó tan senzilla pugui ser tan magnètica. “I love you, yeah, I love you…” I és veritat. T’atrapa.
The Memories han parit “Late” no pas, com un disc per escoltar de passada. És per quedar-s’hi. Fosc, dolç, lleugerament trist. Però viu. I honest. Sempre un peu a la realitat i l’altre en el record.
