Gènere: #alternative #indie #cançódeldia

Dins d’un disc que no acaba de sorprendre, Inside sobresurt com una excepció. Una cançó que no crida, però sí s’insinua. Gong Wah hi troba un equilibri estrany: entre el ball i la reclusió, entre la intensitat i la repetició.

Des de Colònia, Alemanya, Gong Wah, presenta unes Les guitarres s’hi arrosseguen amb una cadència clara, gairebé motorik. No hi ha pressa, però tampoc dispersió. La veu, delicada i aparentment distant, es manté ferma en el seu propòsit: descriure un moviment intern més que un esclat emocional.

El groove es manté persistent. Tot gira al voltant d’aquesta base, que no es trenca mai. I en aquest gir constant, s’hi va formant un paisatge: fosc, però ballable. Llum d’interior, no de focus.

Inside parla d’una protagonista que prefereix ballar sola. I no per orgull o arrogància. Sinó perquè, a vegades, és el cos qui sap abans que el cap. Gong Wah ho plasma amb una elegància sense ornaments. Només so i gest.

Tot i que el disc The Healing Volume no aporta grans novetats, Inside és una cançó que pot sostenir-se per si sola. Una habitació tancada amb llum pròpia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Catastrophe & Cure - Stuck Previous post Catastrophe & Cure – Stuck: guitarres que arrosseguen (2025)
The Bats - Loline Next post The Bats – Loline: pedalant entre la memòria (2025)