@NielsenBand Gènere: #krautrock #folk #cançódeldia
The Nielsen Family Band, han publicat “Whatever Reality“, un disc essencialment folk. Endins, Projected irromp com una peça singular. Més que una excepció, és un oasi. Un llarg passatge instrumental i vocal que sembla arrencar des de la timidesa absoluta, però que, a mesura que avança, pren cos, personalitat i gravetat.
Amb més de nou minuts de durada, aquesta cançó no té pressa. I no li cal. El seu inici és gairebé imperceptible, amb una veu greu i impertorbable que traça una mena de pregària laica. Els acords de guitarra, subtils però insistents, s’escolen lentament pel còrtex, com si l’estiguessin acariciant amb intenció. Res molesta, tot flueix. La percussió entra amb pas ferm però sense brusquedat, marcant un ritme hipnòtic i regular que ens transporta a un desert mental.
Sense necessitat de psicodèlia explícita, Projected recorda l’esperit del krautrock més contemplatiu. Hi ha aire, repetició, evolució i una forma de tensionar el so que el fa gairebé ritual. És com si la banda et convidés a un viatge espiritual, però sense oferir cap visió concreta. Aquí no hi ha salvació ni missatge, només el plaer d’estar dins una peça que respira.
Quan sembla que la cançó podria mantenir-se sempre en aquest estat d’hipnosi, arriba la transformació. Les guitarres es fan més presents, més valentes. El so s’eixampla, s’exalta, i tot desemboca en una mena d’orgasme sonor. La veu, sempre serena, gairebé profètica, tanca la peça com si s’acomiadés del món després d’haver-lo viscut tot. És una oratòria final, plena de saviesa i cansament, que deixa una empremta profunda. Aquests The Nielsen Family Band, saben el que fan. Si busqueu l’accent folk, no dubteu en submergir-vos en el disc.
