Jangle Pop / Indiepop
Hi ha bandes que tenen l’estranya habilitat de fer-te sentir com a casa des del primer segon que punxes el disc. Aquest és exactament el cas dels nord-americans Real Numbers. Els de Minneapolis tornen a la carrega amb «Was It Always This Way«, un llarg de deu talls que agafa el relleu d’aquell EP del 2021 (Brighter Then) per portar la seva proposta un graó més amunt.
I com ho fan? Dones una ullada al retall i de seguida ho entens: un entramat de guitarres que brillen com si les haguessin polit a mà de matinada. Tenen aquest tint cristal·lí, de vegades quasi innocent, que xoca de front contra unes lletres carregades d’incertesa. Sumem melancolia i aquest desencís tan propi de quan fas balanç dels teus propis passos. Un contrast d’aquells que funcionen a la perfecció.
L’ombra de l’indiepop britànic dels vuitanta i noranta és llarga i evident. És pràcticament impossible escoltar-los i no pensar en l’època daurada de segells com Sarah Records o Creation, o en aquella actitud fresca de les cassetes del C86. Però aquí no hi ha exercici de nostalgia barata. Talls com «This Empty Frame» o el mateix tema que dona títol al disc van directes a la jugular: dos minuts (o poc més), anar per feina.
Alerta: Bart
Així doncs, és un disc de tornades amables, baixos que empenyen sense fer soroll i capes de teclats que floten al fons. D’aquells treballs que potser no venen a redefinir la història de la música, però que et salven una tarda de calor i et demanen una altra passada a Bandcamp. Pop fet des del ventre, ben entès i sense artificis. Per tenir-lo ben a prop a la prestatgeria.
